Hola a tothom! Hui em permetreu que m’allunye un poc dels exàmens de certificació del valencià. Així ho mereix l’ocasió, ja que aquest cap de setmana he gaudit d’una obra de teatre que m’agradaria recomanar-vos per la fidelitat que guarda amb el text original i la destresa de l’elenc.
Vos agrada el teatre? Vos conte més detalls a continuació
De segur que coneixeu Isabel-Clara Simó. És una escriptora valenciana, concretament d’Alcoi, considerada una de les millors autores del s.XX en Llengua Catalana.
Júlia és la primera novel·la de l’autora. Va ser publicada el 1983 i conta la història d’una jove que viu a Alcoi, una ciutat industrial que encara vivia les conseqüències de la Revolució del Petroli (1873).
«La Revolució del Petroli van ser unes jornades en què els obrers van reivindicar una sèrie de millores salarials i una reducció de la jornada. Tanmateix, el que havia començat com una vaga, va esdevenir un motí contra l’alcalde republicà Agustí Albors i Blanes, el Pelletes. Durant la insurrecció, Albors va ser assassinat i la resta de la corporació municipal va ser empresonada.
Finalment, l’exèrcit va intervenir i va posar fi a la revolta. Les represàlies van ser molt dures per als revolucionaris — més de 600 obrers van ser jutjats. Alguns, fins i tot, condemnats a penes de mort— i pràcticament no hi va haver cap millora per a la classe treballadora.
L’obra
Júlia és la història d’una dona treballadora que, marcada per la mort del seu pare —el pare de Júlia va ser empresonat i acusat de participar en l’assassinat de l’alcalde—, fa tots els possibles per ascendir en l’escala social. Cal tenir en compte que la societat d’aquell moment era de caràcter marcadament classista i masclista. Per això és tan important l’evolució que fa el personatge: de la innocència d’una xica jove treballadora cap a l’empoderament i el coratge d’una dona que esdevé propietària d’una fàbrica i que participa del nucli de poder de la ciutat, un lloc tradicionalment reservat per als homes.
Pel que fa a l’espectacle teatral, convé dir que la companyia de teatre La dependent i la directora i autora de la versió teatral, Gemma Miralles, han sabut portar a escena una adaptació que respecta fidelment el text i els matisos de cada personatge. A més a més, aconsegueixen transportar l’espectador a una època convulsa i revolucionària en què la lluita política, la lluita de classes i el paper de la dona en la societat juguen un paper clau. Sens dubte, dues hores ben invertides en què l’espectador acompanya Júlia en el transcurs d’una vida complexa que, com ella mateixa diu, és la raó perquè siga una dona de fusta, de fusta de picar.
Podeu llegir la resta de blogs ací.
